dimarts, 12 d’abril de 2016

Welcome back! (o l'experiència americana) EN CATALÀ

Molts s'haureu adonat de que el curs passat no hi va haver molt de moviment al blog; i aquest, de moment, tampoc... però la intenció és començar a canviar això!

La raó per la qual el blog va estar una miqueta "abandonat" és que una de les integrants d'aquest blog se'n va anar un poc lluny... i allí segueix...

Feia molts anys que tenia l'"espineta" clavada d'anar-me'n a viure a un altre pais temporalment. Un repte personal, on el meu "wanderlust" hi jugava un paper important, però també el poder explorar els propis meus propis límits. A més a més, sentia que necessitava "desconnectar" una miqueta de la feina de mestra d'educació especial que havia estat fent els últims 8 anys. Tots aquests factors van fer que fa uns anys decidira intentar participar en el programa Professors visitants en EE.UU. i Canadà (del ministeri d'educació de l'Estat espanyol) i finalment ho vaig aconseguir el curs passat.

Això va fer que haguera de deixar la meua vida temporalment per començar-ne una de nova a l'altre costat de l'Atlàntic... i, entre les coses que vaig haver de deixar, molt al meu pesar... va ser aquest blog... Tenia tanta feina als Estats Units que no podia abarcar-ho tot! Em van donar feina de mestra de segon de primària, a mi, que sempre havia estat a centres específics!! I havia de donar algunes classes en anglés! Aquest segon any, però, tinc menys feina (ja conec un poc millor els continguts, tinc els materials controlats...) i, per què amagar-ho, Laura m'ha espentat una miqueta a reprendre aquest projecte conjunt que tenim... 
Foto panoràmica de la meua classe als EE.UU.
En aquesta primera entrada volia fer una mirada ràpida a les diferències i similituds que he trobat en el sistema d'ací i i compartir algunes coses que estic aprenent a Wisconsin (EE.UU.) i que potser vos ajude o vos done idees en les vostres aules:

El sistema educatiu
La llei contempla la possibilitat d'escola pública, privada, concertada i educació a casa (actualment sobre un 3% dels xiquets del país). Ací ja tenim la primera diferència, ja que al nostre estat escolaritzar a casa és una opció alegal o il·legal (segons com s'interprete la llei). Per altra banda, l'escola concertada als Estats Units, a diferència de l'Estat Espanyol, no sol ser religiosa; són escoles fundades per mestres, pares o persones interessades en un altre tipus d'educació al que donen les escoles públiques. I, per últim, l'escola pública té moltes similituds amb la nostra: un currículum que han de seguir per llei (açò és relativament nou als Estats Units i els mestres encara estan adaptant-se a aquesta "imposició"), unes matèries similars a les nostres... Hi ha dues diferències de les quals em sembla important parlar. La primera és la forma de contractar al personal docent i no docent, que és bàsicament com l'escola privada a l'Estat Espanyol: mitjançant entrevistes amb el districte escolar (equivalent a la nostra "conselleria") i amb el director/a de l'escola. No hi ha oposicions, ni funcionaris. La segona diferència és el paper que el director/a té a l'escola. Mentre que a algunes escoles menudes a l'Estat Espanyol els directors no tenen dedicació exclusiva al càrrec i donen classe, ací el director té sempre dedicació exclusiva ja que el seu paper és ben bé el de un inspector d'educació: avalua els mestres de l'escola, pren decisions sobre el contingut o la metodologia i, fins i tot, decideix si et concedeix i com una mitja jornada o una excedència.
Exemple d'una classe "tipica": la mestra treballa lectura en un grup mentre la resta d'alumnes fan diferents activitats independentment.

L'atenció a la diversitat: integració?
Pel que fa a l'atenció a l'alumnat amb capacitats diferents, ja siga per damunt o per baix de la norma, i siga quin siga el grau d'afectació, a Wisconsin (no conec la realitat d'altres estats) s'atén als centres ordinaris. Els centres específics no existeixen al sistema públic (hi ha de privats). Aquesta forma d'atendre a la diversitat té aspectes bons (integració física, conscienciació d'adults i xiquets del centre per la diferència) i en té de no tan bons (i remarcaria especialment la manca de formació específica dels mestres per atendre algunes diversitats, especialment perquè no existeixen els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica). No obstant, el centre elabora un informe multidisciplinar amb les necessitats que té l'alumne/a, una mena d'ACIS.
Cap alumne pot "repetir" un curs: tots passen al següent curs perquè es considera que la mestra d'aula i els serveis necessaris (AL, PT, mestra d'intervenció en lectura o mestres de suport) han de donar resposta a les necessitats específiques i al nivell educatiu de cada alumne.

El control de conducta
Les escoles als USA es regeixen per un sistema de PBS (Positive Behavior Suport), el que ací diguem un programa de suport conductual positiu, però portat a l'extrem. El mestre sempre ha de valorar el que es fa bé, i obviar conductes que no són adequades (o tindre una conversa en privat amb l'alumne). Quan molts alumnes estan fent alguna cosa que no és el que el mestre espera, s'ha de buscar altres que sí estan fent el que ell espera i, en veu alta, valorar que bé ho estan fent eixos alumnes (en compte del que tradicionalment faríem de dir als alumnes que no ho estan fent "heu de fer això") per tal que els altres els imiten.  A més del reforç social a les conductes adequades, es donen tickets per conductes especialment responsables, i quan se n'acumula una quantitat x els alumnes fan una festa a l'aula (ells solen triar el tema).

Metodologia general
Un aspecte que m'ha resultat interessant ha estat com de diferent és la metodologia emprada a les classes. Abans de començar una assignatura, els alumnes han de saber quin és l'objectiu de eixe dia, què és el que s'espera que aprenguen. Les lliçons "magistrals", on els alumnes escolten al mestre, no poden durar més de 30 minuts, i es fan amb els alumnes asseguts a una estora (des d'infantil a cinquè). A més, es considera que a una bona "lliçó", els alumnes tenen la oportunitat de parlar amb un o més companys sobre el tema, i es fan "dinàmiques" i activitats col·laboratives en xicotets grups.


Tot a punt per començar la lliço.
Després de la lliçó a l'estora, els alumnes van a treballar per parelles o en grups, de vegades també individualment. Abans de preguntar un dubte a la mestra, han d'estar segurs que cap altra persona del seu grup pot ajudar-los (diguem "pregunta a 3 y a la maestra después"). Els alumnes solen tindre un xicotet horari amb les activitats que han de fer, que no són del llibre de text, ja que no en tenen. Per a algunes activitats, especialment a matemàtiques, els alumnes necessiten materials que agafen de les prestatgeries, utilitzen i tornen a guardar. Mentre fan aquestes activitats, la mestra/e atén a 4 o 5 alumnes agrupats per nivell (de lectura, matemàtiques...) a la seua taula en forma de U, per poder fer una intervenció adequada i "individualitzada". Açò és el que s'anomena el nivell 1 d'atenció a la diversitat.


Carpetes amb materials que els alumnes utilitzen durant el treball independent


Horari d'un alumne a la seua caixa de lectura

Els alumnes no fan "exàmens" després de cada unitat amb preguntes que ells han de respondre. Els exemples del seu treball independent, juntament amb el que s'observa a la taula en forma de U, és utilitzat pel mestre/a per saber si ha aconseguit l'objectiu o no.

Altre aspecte curios es que els pares o altres familiars dels alumnes poden ser voluntaris a les aules, i ajudar a la mestra/e fent diversitat de coses: des de fotocòpies o organitzar la biblioteca de l'aula, fins a llegir un conte als alumnes. Els alumnes estan molt acostumats a veure familiars a les aules.


L'entrada m'ha quedat una miqueta més llarga del que esperava... espere no haver-vos avorrit massa!
Ara ja... comencem amb les entrades en el nostre terreny: el de l'acompanyament a les persones amb diversitat funcional!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada