dissabte, 25 de gener del 2014

què és una emergència comunicativa (i protocol d'actuació)

16.05 h. Aula de persones amb dificultats en la comunicació, usuàries de Sistemes Augmentatius de Comunicació.
És l'hora de pujar a l'autobús i ràpidament el personal de l'aula posa les jaquetes als xavals per tornar a casa. A punt d'eixir, sorpresa: ens hem equivocat i hem intercanviat les jaquetes de dues d'elles. Elles, que ho saben, no han dit res: no tenien el comunicador davant.

Aquesta confusió s'ha repetit altres vegades amb elements diferents (gots, taules, mantes, esmorzars...); però també al llarg de converses, amb persones que malinterpreten o sobreinterpreten el que la persona vol comunicar, i fins i tot amb qüestions més serioses (estar malalt, per exemple). De vegades el comunicador no estava disponible (per la situació: bany, postural...), altres no tenia bateria o no estaven entenent la demanda de comunicador.

Ha aplegat a un punt, que li hem posat nom a aquestes situacions: "emergències comunicatives", hem fet un protocol d'actuació per tal de saber com fer per a que l'adult se n'adone de que hi ha alguna cosa que no està funcionant correctament i fem xicotets "simulacres" pràcticament a diari amb diferents persones/situacions/contextos per tal de ser capaços de posar-los en pràctica sempre que ho necessiten. 


16.05 h. Aula de personas con dificultades en la comunicación, usuarias de Sistemas Aumentativos de Comunicación.

Es la hora de subir al autobús y rápidamente el personal del aula pone las chaquetas a los chavales para volver a casa. A punto de salir, sorpresa: nos hemos equivocado y hemos intercambiado las chaquetas de dos de ellas. Ellas, que lo saben, no han dicho nada: no tenían el comunicador delante.

Esta confusión se ha repetido otras veces con elementos diferentes (vasos, mesas, mantas, almuerzos...); pero también a lo largo de conversaciones, con personas que malinterpretan o sobreinterpretan lo que la persona quiere comunicar, e incluso con cuestiones más serias (estar enfermo, por ejemplo).
A veces el comunicador no estaba disponible (por la situación: baño, postural...), otros no tenía batería o no estaban entendiendo la demanda de comunicador.


Ha llegado a un punto, que le hemos puesto nombre a estas situaciones: "emergencias comunicativas", hemos hecho un protocolo de actuación para saber qué hacer para que el adulto se dé cuenta de que hay algo que no está funcionando correctamente y hacemos pequeños "simulacros" prácticamente a diario con diferentes personas/situaciones/contextos para ser capaces de ponerlos en práctica siempre que lo necesiten.

Vos el deixem ací per si a algú li serveix:
Os lo dejamos aquí por sí a alguien le sirve:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada