dimecres, 20 de febrer de 2013

materials per a treballar l'autodeterminació i autodirecció situacions de la vida quotidiana

Una de les màximes preocupacions que ens aborda en l'atenció a persones amb diversitat funcional és el desconeixement que presenten davant de certes situacions de la vida quotidiana, degut, entre altres raons, a què els altres (les persones que estem al seu càrrec) responem per ells davant de les mateixes. 
En el temps que porte treballant amb aquest col·lectiu, tant en activitats més purament escolars com en altres més inserides en la comunitat; d'oci, temps lliure... sempre he detectat com els desprotegim de certs mecanismes necessaris per resoldre situacions quotidianes i que sense ells, nosaltres (les persones que estem al seu càrrec), seríem incapaços de funcionar. A mode d'exemple i perquè quede més clar, em referisc a situacions com no portar un moneder amb diners per allò que puguen necessitar en un moment determinat; no portar el DNI en una eixida nocturna on hem d'anar a la discoteca o pub i que cap la possibilitat que ens el demanen per assegurar-se que tenen l'edat legal per poder accedir a aquest tipus d'establiment; no tenir la targeta sanitària en viatges on puga fer falta... 
No concebisc el fet d'anar-me'n de viatge sense diners, la meua targeta de crèdit, el dni, la targeta sanitària... però en el seu cas no és el mateix, sempre ha hagut una persona que ha respost per ells davant situacions en què ho hagen pogut necessitar, cosa que fa que les persones amb diversitat funcional ni s'ho plantegen o tan sols ni coneguen l'existència de les mateixes i la seua funció en la comunitat. 
A prioris com el fet de què perden alguna cosa, de què no sapien com utilitzar-ho, de què els ho furten... un llistat innumerable de pors i inseguretats actuen en detriment del seu funcionament normalitzat. Sempre pense... què a mi no em podrien passar aquestes coses?, perdre la cartera?, que em furten els diners?... i mai ningú s'ha plantejat la possibilitat  d'eximir-me de les responsabilitats que ens pertoquen a cadascú com a persones adultes i autónomes.
És per això, que el punt de partida, en qualsevol situació d'aprenentatge en persones amb diversitat funcional, és el propi alumne, i totes les dimensions que ens confomen per a desenvolupar-nos com a persones autònomes dins d'un entorn comunitari. 
L'educació de les persones amb diversitat funcional durant l'etapa escolar ha de contemplar l'aprenentatge de tot allò que l'envolta, que li permeti conèixer la realitat en què viuen, utilitzant els recursos de la seva comunitat, d'acord amb l'edat cronològica.
Aquesta habilitat persegueix que l'alumne, a través de totes les activitats que va realitzant en el centre educatiu, sigui cada vegada més autònom, responsable, amb capacitat d'autodirecció, i que li permeten desenvolupar-se de forma adequada en els entorns el més normalitzats possibles.
Dimensions com el desenvolupament d'habilitats adaptatives són els eixos fonamentals de la intervenció amb el nostre alumnat on es senta protagonista d'una acció en la qual la funció dels professionals es sume, facilitant-la i possibilitant-la.
És per això que en l'etapa de Transició a la Vida Adulta i Activa, els objectius que perseguim estan relacionat amb:
- Que siguen significatius i funcionals: amb significat per a l'alumne i d'utilitat, ja que quantes més activitats puga realitzar una persona per sí mateixa, tindrà més possibilitat de participació social. 
- Adequats a l'edat cronològica: fent compatibles les necessitats especials amb els interessos i
prioritats de l'edat cronològica.
- Afavoridors de nous aprenentatges: cada aprenentatge no ha de tenir la seva finalitat en si mateix, sinó que ha de ser útil per seguir avançant.
- Que li proporcionen major autonomia personal perquè aconsegueixi desenvolupar-se de manera més independent en el medi físic i social.
- Que afavoreixin el seu desenvolupament social i resolució de situacions de la vida: d'aquesta manera podrà participar en un major número d'experiències socials.

En les propostes que vos plantegem a continuació presentem tasques i activitats relacionades amb aquesta temàtica amb la finalitat de potenciar al màxim possible la seva autonomia en tots els aspectes, per ampliar els seus coneixements  i aprendre a resoldre situacions de la vida real.

VISUALITZA/VISUALIZA: 

DESCARREGA/DESCARGA:

DESCARREGA/DESCARGA: 

Una de las preocupaciones que nos aborda en la atención a personas con diversidad funcional es el desconocimiento que presentan ante ciertas situaciones cotidianas puesto que siempre otras personas (las personas que estamos a su cargo) respondemos por ellos ante las mismas. En el tiempo que llevo trabajando con este colectivo, tanto en actividades más puramente escolares como en otras más integradas en la comunidad; de ocio, tiempo libre... siempre he detectado como los desprotejemos de ciertos mecanismos necesarios para resolver situaciones cotidianas y que sin ellos, nosotros (las personas que estamos a su cargo), seríamos incapaces de funcionar. A modo de ejemplo y porque quede más claro, me refiero a situaciones como no llevar un monedero con dinero para lo que puedan necesitar en un momento determinado; no llevar el DNI en una salida nocturna donde tenemos que ir a la discoteca o pub y que cabe la posibilidad que nos lo piden para asegurarse que tienen la edad legal para poder acceder a este tipo de establecimiento; no tener la tarjeta sanitaria en viajes donde pueda hacer falta... No concibo el hecho de irme de viaje sin dinero, mi tarjeta de crédito, el dni, la tarjeta sanitaria... pero en su caso no es el mismo, siempre ha habido una persona que ha respondido por él ante estas situaciones, cosa que hace que las personas con diversidad funcional ni se lo plantean o tan sólo que ni conozcan la existencia de las mismas y su función en la comunidad. Aprioris como el miedo de que pierden algo, de que no sepan cómo utilizarlo, de que se lo hurtan... un listado innumerable de miedos e inseguridades actúan en detrimento de su funcionamiento normalizado. Siempre pienso... ¿qué a mí no me podrían pasar estas cosas?, ¿perder la cartera?, ¿que me roben el dinero?... y nunca nadie se ha planteado la posibilidad de eximirnos de las responsabilidades que nos corresponden a cada cual como personas adultas y autónomas.

La educación de las personas con diversidad funcional durante la etapa escolar tiene que contemplar el aprendizaje de todo aquello que lo rodea, que le permita conocer la realidad en que viven, utilizando los recursos de su comunidad, de acuerdo con la edad cronológica.
Esta habilidad persigue que el alumno, a través de todas las actividades que va realizando en el centro educativo, sea cada vez más autónomo, responsable, con capacidad de autodirección, y que le permiten desarrollarse de forma adecuada en los entornos el más normalizados posibles.
Dimensiones como el desarrollo de habilidades adaptativas son los ejes fundamentales de la intervención con nuestro alumnado donde se sienta protagonista de una acción en la cual la función de los profesionales se sumo, facilitándola y posibilitándola.
Es por eso que en la etapa de Transición a la Vida Adulta y Activa, los objetivos que perseguimos están relacionado con:
- Que sean significativos y funcionales: con significado para el alumno y de utilidad, puesto que cuántas más actividades pueda realizar una persona por sí misma, tendrá más posibilidad de participación social.
- Adecuados a la edad cronológica: haciendo compatibles las necesidades especiales con los intereses y prioridades
de la edad cronológica.
- Favorecedores de nuevos aprendizajes: cada aprendizaje no tiene que tener su finalidad en si mismo, sino que tiene que ser útil para seguir avanzando.
- Que le proporcionan mayor autonomía personal porque consiga desarrollarse de manera más independiente en el medio físico y social.
- Que favorezcan su desarrollo social y resolución de situaciones de la vida: de este modo podrá participar en un mayor número de experiencias sociales.

En las propuestas que os planteamos a continuación presentamos tareas y actividades relacionadas con esta temática con el fin de potenciar al máximo posible su autonomía en todos los aspectos, para ampliar sus conocimientos y aprender a resolver situaciones de la vida real. El punto de partida, en cualquier situación de aprendizaje en personas con diversidad funcional, es el propio alumno, y todas las dimensiones que nos confomen para desarrollarnos como personas autónomas dentro de un entorno comunitario.

dilluns, 18 de febrer de 2013

conceptes espacials

Desenvolupar l'orientació espai-temporal és un objectiu matemàtic amb molta aplicació en el dia a dia de qualsevol persona, i bàsic en l'adquisició d'autonomia per part de les persones amb diversitat funcional.

Desarrollar la orientación espacio-temporal es un objetivo matemático con mucha aplicación en el día a día de cualquier persona, y básico en la adquisición de autonomía por parte de las personas con diversidad funcional.
 
Després de treballar els conceptes espacials (dalt, baix, al costat, prop, lluny...), mitjançant  jocs motrius o la pràctica manipulativa i, òbviament, al dia a dia de l'aula o de casa,  aplega el moment de afiançar-los mitjançant treball de taula.
Com que acostumem a fer un material per a més d'un alumne i, clar, amb moltes diferències entre ells, el plastifiquem i envelcrem per poder-lo utilitzar tantes vegades com siga necessari.

Después de trabajar los conceptos espaciales (arriba, bajo, en el lado, cerca, lejos...), mediante el juego motriz o la práctica manipulativa y, obviamente, en el día a día del aula o de casa, llega el momento de afianzarlos mediante trabajo de mesa.
Dado que acostumbramos a hacer un material para más de un alumno y, claro, con muchas diferencias entre ellos, lo plastificamos y envelcramos para poderlo utilizar tantas veces como sea necesario


Ací teniu el material que vam fer el curs passat per als nostres alumnes d'infantil-primària, sense lectoescriptura:
Aquí tenéis el material que hicimos el curso pasado para nuestros alumnos de infantil-primaria, sin lectoescritura:








Ací us deixem algunes imatges, però és preferible treballar amb fotos d'objectes/situacions motivadores per a ells:
Aquí os dejamos algunas imágenes, pero es preferible trabajar con fotos de objetos/situaciones motivadores para ellos: 




I ací vos deixe el que vaig fer el curs passat, per als meus alumnes de secundària, ja amb lectoescriptura:
 Y aquí os dejo el que hice el curso pasado para mis alumnos de secundaria, ya con lectoescritura:










I el "més difícil encara"!
Y el "más difícil todavía"!


I, com sempre, el blog d'Anabel Cornago va ser una de les meues referències, què fariem sense el sonido de la hierba al crecer?

Y, como siempre, el blog de Anabel Cornago fue una de mis referencias, qué haríamos sin el sonido de la hierba al crecer?

I el material de Orientación Andújar, que vam imprimir i plastificar (clar!) per utilitzar amb retoladors per a pissarra blanca, que després es poden esborrar per tornar-les a utilitzar.

Y el material de Orientación Andújar, que imprimimos y plastificamos (por supuesto!) para utilizarlo con rotuladores para pizarra blanca, que después se pueden borrar para volver a utilizarlos.

dijous, 14 de febrer de 2013

LA SEXUALITAT A L'ESCOLA.



És indubtable que la vida sexual de les persones amb diversitat funcional té una especificitat, bé en sí mateix o per les condicions en què poden i han de viure-la. Cada persona tenim una forma de viure la sexualitat, cada context familiar i social també. I aquest aspecte, en les persones amb diversitat funcional,  es potencia, no tant perquè la seva sexualitat, des del punt de vista fisiològic, tinga una especificitat definida, com perquè les seues característiques personals, relacionals, familiars, educatives, socials, de dependència...condicionen d'una o una altra forma la seua sexualitat.


Encara que cada persona siga diferent i ens trobem amb persones amb diversitat funcional amb diferents característiques,en el meu dia a dia atenent a persones amb diversitat funcional en edat adolescent, observe que totes elles comparteixen en un o altre grau algunes característiques que li donen especificitat, com les que a continuació enumere:

- Dificultats per accedir a contextos normalitzats. Amb freqüència no tenen oportunitats per relacionar-se amb iguals en situacions normalitzades, limitant la seva vida al context familiar i al context educatiu, ocupacional o formatiu. Per això les condicions de socialització en general, i, sobretot, sexual, són molt limitades ja que tenen menys oportunitat d'interactuar amb els iguals, especialment en situacions en les quals no estiguen vigilats.
- Absència d'espais i temps privats, íntims, en els quals puguen tenir determinades conductes sexuals autoeròtiques o amb els iguals. No solament tenen un entorn pobre en el qual són molt controlats, sinó que manquen, en molts casos, de temps i espais d'intimitat, amb el que la seva sexualitat, si ho és, ha de ser pública.

- Aquest cercle restringit de relacions i persones fa que, en moltes ocasions les persones amb diversitat funcional, establisca una relació amb altre igual més perquè no pot accedir a altres opcions que pels sentiments que els uneix. Tanmateix, també ens trobem en situacions que presenten moltes dificultats per diferenciar entre els sentiment d’amistat o d’estima cap a l’altra persona.Un altra situació que sovint enfrontem és que una persona considere parella a una altra que no té aquesta concepció de la relació o el mateix sentiment per l’altra persona. Ajudar-los a comprendre aquests tipus de diferències o desajustos de perspectives és molt freqüent en la nostra tasca: fer-los entendre que el fet de tenir una relació és cosa d’un acord entre les dues parts.

- Diferents formes de pensar i de fer respecte dels professionals que estem en la institució educativa davant les manifestacions d’afecte en les persones que atenem. Aquesta falta de consens afecta directament als nostres alumnes ja que els missatges que reben són contradictoris.

- Les famílies, amb la millor de les intencions, solen sobreprotegir als seus fills/filles amb diversitat funcional i menysvalorar les seves possibilitats de relació. Aquesta sobreprotecció sol provocar una reducció d'entorns i persones de relació, i un control molt major de les conductes, especialment les sexuals. Els dubtes, en aquest cas, tenallen amb freqüència a famílies. Per exemple, amb freqüència es plantegen qüestions com aquesta: si intenta masturbar-se i no ho fa bé, no ho aconsegueix, es fa mal... És fonamental comprendre que la resposta a aquesta pregunta és més actitudinal i cultural, que tècnica. En aquesta i altres preguntes, les idees, creences i actituds dels pares –quan tutors- mereixen tot el respecte i atenció. En tot cas, és necessari tenir en compte que cada persona, família, poden trobar respostes diferents. Acceptar el punt de partida i intentar ajudar al fet que les persones amb diversitat funcional, resolguen tan bé com siga possible les seves necessitats, aconseguint el major grau de benestar, és una de les nostres funcions.

- Les resistències de la família (o professionals) davant l'educació en temes sexuals i ajuda als seues fills/filles amb diversitat funcional. A moltes d'aquestes persones se'ls nega informació sexual que poden entendre i les suposa incapaces de tenir qualsevol tipus de relacions sexuals i de parella. Per això no són informades, no són educades en un sentit positiu, rebent únicament missatges negatius sobre la sexualitat- i no se li ofereixen o donen ajudes específiques.

- Els models d'observació -els seus pares, altres adults i iguals i, sobretot, els que apareixen en la televisió-, juntament amb la falta d'educació sexual els porta amb freqüència a tenir expectatives no realistes, especialment en relació amb la parella. No tenen l'oportunitat d'observar models propers que poguen servir-los.

- Tenen menor poder d'autonomia, depenen més dels altres en l'organització dels contextos i activitats. Sempre estan amb altres persones de les quals depenen, sobre tot aquelles persones amb una mobilitat reduïda i amb major grau d’afectació cognitiva.


Els aspectes més rellevants, des de la meua pràctica i entendre, és defendre el dret de les persones amb diversitat funcional de tenir i mantenir relacions afectives i sexuals,  mantenir un discurs positiu sobre la sexualitat, intervindre des d’una perspectiva sistèmica, acompanyar i orientar a les famílies en aquests àmbits, intervenir aquesta temàtica des de l'acceptació de la diversitat en les formes concretes de viure la sexualitat, tenint sempre en compte els límits de la institució en la que em trobe, i altres com:

- Tenir en compte la seva capacitat d'autoprotecció, potenciant-la al màxim possible, i completar-la amb la protecció dels tutors, els cuidadors, els educadors i tots els adults en general però sense sobreprotegir i respectant al màxim a la persona i els seus desitjos.
- Les persones amb diversitat funcional han de tenir el dret a tenir a la privadesa i intimitat, que siga dignificada la seva intimitat quan, com ocorre amb freqüència, especialment en les persones amb mobilitat reduïda o amb un alt grau d’afectació, han de ser ajudades per rentar-se, anar al servei, vestir-se, etc. Respectar la intimitat i dignificar el seu tracte, quan és inevitable introduir-se en ella, és un dels objectius més importants.
- Que adquireixen els coneixements necessaris.
- Que tinguen actituds positives, respectuoses i tolerants cap a les manifestacions sexuals pròpies i dels altres.
 - Recolzar-los en el desenvolupament d’habilitats interpersonals més útils per a les relacions d'amistat i, si fos el cas, de parella.
- Orientar-los en les pràctiques higièniques, saludables i segures.

- Que adquereixen una ètica sobre les relacions interpersonals en la qual la igualtat entre sexes i el respecte a la voluntat de l'altre, estiguen entre els valors fonamentals.

A continuació vos deixe un material que he confeccionat per a un alumne greument afectat, consta d'unes orientacions i una història social per ajudar-lo a encarar certes conductes sexuals de forma saludable per a ell i per a les resta de persones que convivim amb ell. 



Es indudable que la vida sexual de las personas con diversidad funcional tiene una especificidad, bien en sí mismo o por las condiciones en que pueden y tienen que vivirla. Cada persona tenemos una forma de vivir la sexualidad, cada contexto familiar y social también. Y este aspecto, en las personas con diversidad funcional, se potencia, no tanto porque su sexualidad, desde el punto de vista fisiológico, tenga una especificidad definida, como porque sus características personales, relacionales, familiares, educativas, sociales, de dependencia...condicionan de una u otra forma la sexualidad.

Aunque cada persona sea diferente y nos encontramos con personas con diversidad funcional con diferentes características, mi día a día como atendiendo a personas con diversidad funcional en edad adolescente, observo que todas ellas comparten en uno u otro grado algunas características que le dan especificidad:


- Dificultades para acceder a contextos normalizados. Con frecuencia no tienen oportunidades para relacionarse con iguales en situaciones normalizadas, limitando su vida al contexto familiar y al contexto educativo, ocupacional o formativo. Por eso las condiciones de socialización en general, y, sobre todo, sexual, son muy limitadas puesto que tienen menos oportunidad de interactuar con los iguales, especialmente en situaciones en las cuales no estén vigilados.
- Este círculo restringido de relaciones y personas hace que, en muchas ocasiones las personas con diversidad funcional, establezca una relación con otro igual más porque no puede acceder a otras opciones que por los sentimientos que los une. Así mismo, también nos encontramos en situaciones en que presentan muchas dificultades para diferenciar entre los sentimiento de amistad o de amor hacia la otra persona.
- Otra situación que a menudo enfrentamos es que una persona considere pareja a otra que no tiene esta concepción de la relación o el mismo sentimiento por la otra persona. Ayudarlos a comprender estos tipos de diferencias o desajustes de perspectivas es muy frecuente en nuestra tarea: hacerlos entender que el hecho de tener una relación es cosa de un acuerdo entre las dos partes.
- Diferentes formas de pensar y de hacer respecto de los profesionales que estamos en la institución educativa ante las manifestaciones de afecto en las personas que atendemos. Esta falta de consenso afecta directamente a nuestros alumnos puesto que los mensajes que reciben son contradictorios.
- Las familias, con la mejor de las intenciones, suelen *sobreprotegir a sus hijos/hijas con diversidad funcional y minusvalorar sus posibilidades de relación. Esta *sobreprotecció suele provocar una reducción de entornos y personas de relación, y un control muy mayor de las conductas, especialmente las sexuales. Las dudas en este caso atenazan con frecuencia a familias. Por ejemplo, con frecuencia se plantean cuestiones como esta: si intenta masturbarse y no lo hace bien, no lo consigue, se hace daño... Es fundamental comprender que la respuesta a esta pregunta es más actitudinal y cultural, que técnica. En esta y otras preguntas, las ideas, creencias y actitudes de los padres –cuando tutores- merecen todo el respeto y atención. En todo caso, es necesario tener en cuenta que cada persona, familia, centro educativo y sociedad pueden encontrar respuestas diferentes. Aceptar el punto de partida e intentar ayudar al hecho que las personas con diversidad funcional, resuelvan lo mejor posible sus necesidades, consiguiendo el mayor grado de bienestar, es una de nuestras funciones.
- Ausencia de espacios y tiempos privados, íntimos, en los cuales puedan tener determinadas conductas sexuales autoeróticas o con los iguales. No solamente tienen un entorno pobre en el cual son muy controlados, sino que carecen, en muchos casos, de tiempos y espacios de intimidad, con el que su sexualidad, si lo es, tiene que ser pública.-

- Las resistencias de la familia (o profesionales) ante la educación en temas sexuales y ayuda a los suyas hijos/hijas con diversidad funcional. A muchas de estas personas se los niega información sexual que pueden entender y las supone incapaces de tener cualquier tipo de relaciones sexuales y de pareja. Por eso no son informadas, no son educadas en un sentido positivo, recibiendo únicamente mensajes negativos sobre la sexualidad- y no se le ofrecen o dan ayudas específicas.
- Los modelos de observación -sus padres, otros adultos e iguales y, sobre todo,
los que aparecen en la televisión-, junto con la falta de educación sexual los trae con frecuencia a tener expectativas no realistas, especialmente en relación con la pareja. No tienen la oportunidad de observar modelos cercanos que pudieran servirlos.
- Tienen menor poder de autonomía, dependen más de los otros en la organización de los contextos y actividades. Siempre están con otras personas de las cuales dependen, sobre todo aquellas personas con una movilidad reducida y con mayor grado de afectación cognitiva.
 
Aquellos aspectos más significativos a tener en cuenta, desde mi práctica y entender, es defender el derecho de las personas con diversidad funcional de tener y mantener relaciones afectivas y sexuales, mantener un discurso positivo sobre la sexualidad, intervendré desde una perspectiva sistémica, acompañar y orientar a las familias en estos ámbitos, intervenir esta temática desde la aceptación de la diversidad en las formas concretas de vivir la sexualidad y otras cómo:

- Tener en cuenta su capacidad de autoprotección, potenciándola al máximo posible, y completarla con la protección de los tutores, los cuidadores, los educadores y todos los adultos en general pero sin sobreproteger y respetando al máximo a la persona y sus deseos.
- Las personas con diversidad funcional tienen que tener el derecho a tener a la privacidad e intimidad, que sea dignificada su intimidad cuando, como ocurre con frecuencia, especialmente en las personas con movilidad reducida o con un alto grado de afectación, tienen que ser ayudadas para lavarse, ir al servicio, vestirse, rehabilitarse, etc. Respetar la intimidad y dignificar su trato, cuando es inevitable introducirse en ella, es uno de los objetivos más importantes.
- Que adquieran los conocimientos necesarios.
- Que tengan actitudes positivas, respetuosas y tolerantes hacia las manifestaciones sexuales propias y de los otros.
- Apoyarlos en el desarrollo de habilidades interpersonales más útiles para las relaciones de amistad y, si fuera el caso, de pareja.
- Orientarlos en las prácticas higiénicas, saludables y seguras.
- Que adquieran una ética sobre las relaciones interpersonales en la cual la igualdad entre sexos y el respecto a la voluntad del otro estén entre los valores fundamentales.

A continuación os dejo un material que he confeccionado para un alumno gravemente afectado, consta de unas orientaciones y una historia social para ayudarlo a encaminar ciertas conductas sexuales de forma saludable para él y para las resto de personas que convivimos con él.

diumenge, 10 de febrer de 2013

lectoescriptura amb Nosa, Danza Kuduro i Shakira

Si dic que partir dels interessos dels alumnes de les persones facilita molt l'aprenentatge no estic descobrint res a ningú; tots ho sabem. De vegades, com a mestres, cometem l'error de no donar l'importància que mereixen els aprenentatges que els alumnes ja tenen i que són, aparentment, poc valuosos. 
En aquesta ocasió, i després d'uns mesos caient en l'error, reoriente l'enfocament de la lectoescriptura amb un alumne melòman (li apassionen des dels passodobles fins al Gangnam Style), i al qual li agrada molt treballar amb l'ordinador. Ací vos deixe la primera part del Notebook que he fet per a ell:


Si digo que partir de los intereses de los alumnos de las personas facilita mucho el aprendizaje no estoy descubriendo nada a nadie; todos lo sabemos. A veces, como maestros, cometemos el error de no dar la importancia que merecen los aprendizajes que los alumnos ya tienen y que son, aparentemente, poco valiosos. 
En esta ocasión, y después de unos meses cayendo en el error, reoriento el enfoque de la lectoescritura con un alumno melómano (le apasionan desde los pasodobles hasta el Gangnam Style), y al cual le gusta mucho trabajar con el ordenador. Aquí os dejo la primera parte del Notebook que he hecho para él:

VISUALITZA ACÍ UNA MOSTRA/ VISUALIZA AQUÍ UNA MUESTRA:




DESCARREGA'L ACÍ/DESCÁRGALO AQUÍ: 


dimecres, 6 de febrer de 2013

TREBALLAR LA COMPRENSIÓ ORAL EN L'AULA.

Potenciar les habilitats comunicatives és clau en la nostra tasca diària perquè els nostres alumnes puguen entendre el món que els envolta. La possibilitat de comunicar-se és essencial perquè una persona es desenvolupe integrament, és la condició indispensable per al desenvolupament dels alumnes en cadascun dels àmbits amb els quals entra en contacte: àmbit personal, familiar, social, escolar...I més concretament en aquest darrer àmbit treballem estratègies funcionals que permetin a l'alumne moure's i interactuar adequadament en els seus contextos naturals; que tinguin una repercussió real en la seva conducta adaptativa; que fomenten la seva independència en el major nombre possible de tasques quotidianes; i també el treball de l'àrea de la comunicació i el llenguatge és la base per a l'adquisició de coneixements dels alumnes en la resta de les àrees curriculars.El treball d'açò a l'escola s'ofereix als alumnes en situacions que porten implícita la necessitat de comunicar-se però, ara bé, també es treballa de forma explícita en algunes situacions. 

Ací vos deixem un material que treballa la comprensió de situacions de la vida quotidiana a través d'audicions. Aquest material està dissenyat per treballar en PDI o en ordinador a través de notebook però es pot confeccionar també amb powerpoint. En aques,t l'alumnat, ha d'escoltar una audició que arreplega una situació quotidina a través de diversos formats i mtijans (compra a una tenda, conversa en un bar, conversa telefònica...) i després respondre a una pregunta mitjançant diferents imatges on es troba aquella que ha escoltat.

 VISUALITZA/VISUALIZA:


DESCARREGA/DESCARGA: 


Potenciar las habilidades comunicativas es clave en nuestra tarea diaria para que nuestros alumnos puedan entender el mundo que los rodea. La posibilidad de comunicarse es esencial para que una persona se desarrolle integrament, es la condición indispensable para el desarrollo de los alumnos en cada uno de los ámbitos con los cuales está en contacto: ámbito personal, familiar, social, escolar...Y más concretamente en este último ámbito se trabajen estrategias funcionales que permitan al alumno moverse e interactuar adecuadamente en sus contextos naturales; que tengan una repercusión real en su conducta adaptativa; que fomenten su independencia en el mayor número posible de situaciones cotidianas; y también decir que el trabajo del área de la comunicación y el lenguaje es la base para la adquisición de conocimientos de los alumnos en el resto de las áreas curriculares. El trabajo de esto en la escuela se ofrece a los alumnos en situaciones que traen implícita la necesidad de comunicarse pero, ahora bien, también se trabaja de forma explícita en algunas situaciones. 

Aquí os dejamos un material que trabaja la comprensión de situaciones de la vida cotidiana a través de audiciones que recojen diferentes situaciones de cotidianas a través de diferentes formatos y medios (compra en una tienda, conversación en un bar, conversaciones telefónicas...) y luego responder a una pregunta mediante diferentes imágenes donde se encuentra la que han oido.

dilluns, 4 de febrer de 2013

NOVA PUBLICACIÓ DE FEAPS.

FEAPS ha editat en format electrònic una nova publicació denominada "HORA per a la Inclusió (Eina Orientada a la Reflexió i l'Acció per al desenvolupament de la Inclusió des dels Centres d'Educació Especial)", que té com a objectiu facilitar la reflexió en els centres d'educació especial per poder orientar les seves pràctiques cap a un horitzó més inclusiu.

Es tracta d'un suport per a la transformació dels centres específics d'educació especial cap a centres més oberts a la comunitat i amb pràctiques inclusives, en coherència amb les propostes de FEAPS. Aquesta eina funciona a manera d'un termòmetre de la inclusió en els centres específics, permetent el desenvolupament de pràctiques inclusives. Es vincula amb l'objectiu de desenvolupar un sistema integrat de suports a la transformació partint de la realitat, i dirigits a tots els serveis, siguin o no de FEAPS, d'aquest projecte estratègic sobre la transformació cap a la qualitat de vida.

Els autors han estat membres de la UDS estatal d'Educació.
 



FEAPS ha publicado en formato electrónico una nueva publicación denominada "HORA para la Inclusión (Herramienta Orientada a la Reflexión y la Acción para el desarrollo de la Inclusión desde los Centros de Educación Especial)", que tiene como objetivo facilitar la reflexión en los centros de educación especial para poder orientar sus prácticas hacia un horizonte más inclusivo.

Se trata de un apoyo para la transformación de los centros específicos de educación especial hacia centros más abiertos a la comunidad y con prácticas inclusivas, en coherencia con las propuestas de FEAPS. Esta herramienta funciona a modo de un termómetro de la inclusión en los centros específicos, permitiendo el desarrollo de prácticas inclusivas. Se vincula con el objetivo de desarrollar un sistema integrado de apoyos a la transformación partiendo de la realidad, y dirigidos a todos los servicios, sean o no de FEAPS, de este proyecto estratégico sobre la transformación hacia la calidad de vida.

Los autores han sido miembros de la UDS estatal de Educación.